Professors i compositors

PROFESSORS:

KAORU KAKIZAKAI

Kaoru Kakizakai és un dels principals deixebles de Katsuya Yokoyama, començant els seus estudis el 1982.

Ha participat en diversos projectes d’audio i video de Yokoyama sensei (mestre), de la mateixa manera, ha participat en actuacions i ha estat docent en la majoria dels esdeveniments de Kokusai Shakuhachi Kenshukan desde 1994.

Kakizakai sensei també és un dels instructors i músics habitual en el Rocky Shakuhachi Camp, a Colorado, E.E.U.U. i a l’Australian Shakuhachi Festival (desde la seva primera edició el 1999).

Ha interpretat les Obres de Toru Takemitsu per tot el món des de l’any 2000 i ha realitzat gires europees en diverses ocasions, ensenyant i interpretant música clàsica/tradiconal japonesa així com música contemporània. Els anys 2002 i 2009 van sortir els seus dos CDs dedicats a la música Koten Honkyoku.

Actualment es conferenciant habitual a l’Institut de Música de Tokyo i instructor a temps complert a la Kokusai Shakuhachi Kenshukan.

Més informació a: http://www.kakizakai.com

JOHN KAIZAN NEPTUNE

John Kaizan Neptune aporta al shakuhachi (flauta de bambú) un so i sentiments nous i dinàmics absolutament personals.

Neptune, un americà nascut a Califòrnia, va rebre el seu certificat de mestria a l’Escola Tozan de Shakuhachi el 1977, concedint-li al mateix temps, el nom de «Kaizan» («Montanya Marina»).

És autor del llibre Shakuhachi i ha estat actuant i gravant en varis països per tot el món. El seu segon àlbum, Bamboo, va ser escollit com Gravació Destacada de l’Any per l’Agència d’Assumptes Culturals del Ministeri d’Educació del Japó; els següents àlbums (23 fins a la data) i els seus concerts per Àsia (a destacar Japó), Austràlia, Amèrica i Europa, han fet que la seva música original, des de la japonesa tradicional fins al jazz contemporani, siguin àmpliament coneguts i apreciats per gent de totes les edats.

Neptune, reconegut com un dels principals mestres d’aquest instrument a Japó, viu ara a Kamogawa, Chiba-ken, on continua escrivint i experimentant amb l’instrument que ha adoptat com a seu.

Més informació a: http://www.pacificsites.net/~jneptune

 

GUNNAR JINMEI LINDER

Gunnar Jinmei Linder va començar a estudiar el shakuhachi a la seva arribada a Japó el 1985 amb el “Tresor Vivent Nacional” Yamaguchi Gorō (1933-99) líder del llinatge Chikumeisha de Kinko-ry (Escola Kinkō) de shakuhachi.

Va rebre la seva llicenciatura suprior com solista de shakuhachi el 1997 a La universitat Nacional d’Arts de Tokyo i la llicència tradicional, shihan, així com el nom de Jinmei (儘盟) de Yamaguchi sensei en 1998.

Professionalment, de 1997 a 2005, Gunnar ha estat un intèrpret actiu i mestre de shakuhachi a Japó, amb freqüents activitats tant a Europa com als E.E.U.U.

Va tornar al seu país natiu, Suècia, el 2005, on actua i ensenya shakuhachi. És professor Associat d’estudis japonesos al Departament de Llengües Orientals de La universitat d’Estocolm, dirigint investigacions en gèneres tradicionals de la música japonesa i és conferenciant sènior de shakuhachi en el Royal Collage de Música de la mateixa ciutat.

Ha gravat varis CDs, un video/DVD d’ensenyament i és autor del llibre Notes on Kinko-ryū Shakuhachi Honkyoku — Performance Techniques: Analysis, Classification, Explanation, a més a més de la seva dissertació de doctorat Deconstructing Tradition in Japanese Music: A Study of Shakuhachi, Historical Authenticity and Transmission of Tradition.

Més informació a: http://nipponicom.com/shakuhachi

VERONIQUE PIRON

Véronique Piron és una flautista francesa i intèrpret de shakuhachi. Primer va estudiar amb Yoshikazu Iwamoto a França i posteriorment a Japó amb Yokoyama Katsuya, de qui va rebre el seu shihan de shakuhachi (llicència de mestria) el 2002. Posteriorment el govern francès li va concedir una beca d’investigació Lavoisier i va estudiar amb Furuya Teruo. A Japó va aprendre nohkan i shinobue sota l’ensenyança de Nishikawa Kohei de l’Ensemble Pro Nipponia.

Va rebre el French State Diploma el 2004 i la llicència com professora el 2011, ambdós per ensenyar música tradicional japonesa.

Normalment resideix a la Bretanya, a l’oest de França. Véronique imparteix classes de flauta en un conservatori de música i des de 1996 ha estat organitzant seminaris d’introducció al shakuhachi i música japonesa, ambdues de manera independent, essent docent tant en els citats seminaris com en diferents institucions de música. Actualment ensenya shakuhachi de manera regular a París i Brucelles.

Ha participat en diferents esdeveniments de shakuhachi europeus i internacionals des de 2002 i ha estat Secretària de la European Shakuhachi Society des de la seva creació el 2006 fins al 2012.

A part d’interpretar música tradicional japonesa, ha enfocat el seu interès en la nova música, contemporània o creativa, incloent una recent composició per shakuhachi i la French Flute Orchestra (del compositor Rika Suzuhi per la French Flute Convention en Paris) un duet creatiu amb la pianista Lydia Domanich i una trobada amb l’intèrpret de flauta de fusta celta Jean-Luc Thomas.

Més informació a: http://www.veroniquepiron.com/

KIKU DAY

Kiku Day és una intèrpret de shakuhachi jinashi danesa amb orígens japonesos i nord-americans. Va abandonar els seus estudis de música clàssica occidental en flauta per estudiar honkyoku (repertori clàssic de sols dels monjos komusō de la Branca Fuke del budisme zen) amb Okuda Atusya a Japó durant 11 anys.

Des del seu retorn a Europa, Day ha dedicat la seva vida a l’ús potencial del shakuhachi jinashi en el present. El shakuhachi jinashi és el tipus de shakuhachi més antic que hi ha, construït únicament amb bambú sense tractar. Molts compositors de diferents parts del món han escrit per ella, entre ells: Takahashi Yūji, Roxanna Panufnik, Frank Denyer, Vytautas Germanavicius y Yumi Hara Cawkwell. Ha tocat amb artistes com Fred Frith, Joanna MacGregor, Mats Gustafsson y Joëlle Léandre; i com solista amb la Odense Symphony Orchestra i amb el Cor de Nonsuch.

Day té un doctorat en etnomusicologia de la SOAS, Universitat de Londres i ha treballat com a professora assistent a la Universitat d’Aarhus, a Dinamarca.

És membre fundadora de l’European Shakuhachi Society que actualment presideix.

Més informació a: http://www.kikuday.com

JIM FRANKLIN

Dr Jim Franklin és mestre de shakuhachi.
Inicialment va estudiar composició i musicologia a Austràlia, Alemanya i Holanda i va ser durant aquests estudis que va trobar el shakuhachi i va quedar fascinat per aquest instrument. Després del seu procés d’aprenentatge a Austràlia amb el Dr Riley Lee i a Japó amb Furuya Teruo i Yokoyama Katsuya, va rebre el seu títol de mestre de shakuhachi (Shihan) de Yokoyama-sensei el 1996 essent acreditat oficialment per ensenyar a tocar l’instrument.

Com a compositor, Franklin és actiu dintre de l’entorn de la música contemporània y electroacústica. Composa per a shakuhachi tant per solo com en combinació amb d’altres instruments. La interacció entre el shakuhachi i el “live electronics” així como entre aquest instrument i els mitjans visuals són àrees del seu interès i toca freqüentment en projectes que tenen lloc en aquests terrenys (incloent treballs junt a la dansa).

A l’àrea de shakuhachi sol, Franklin s’ha especialitzat en la música honkyoku de la escola de Yokoyama Katsuya (Kokusai Shakuhachi Kenshukan) i en la música moderna.

Ha estat president de l’European Shakuhachi Society entre 2006 i 2009. Viu en Alemanya des del 2004.

Més informació a: www.bambooheart.com

FUMIE HIHARA

Va començar a aprendre el koto amb 9 anys i el shamisen amb 15, aconseguint la mestria amb ambdós instruments. Es va graduar a La universitat Nacional de Tokyo de Belles Arts i Música (especialitzada en la interpretació i música de koto i shamisen).

Després de graduar-se, la seva principal activitat han estat les actuacions com solista, així mateix, ha col·laborat amb diferents artistes (intèrprets i actors) començant a composar música per koto i shamisen i a escriure lletres de cançons.
Fumie està implicada en varis projectes amb aquests instruments, tals com restauració d’antics kotos, representació d’obres teatrals i pel.lícules i investigació sobre l’antic koto japonès anomenat haniwa-goto.

Des de 2004 és una activa intèrpret a Europa, especialment a França on toca en espais com l’Opera de Lyon, el Festival de Bourge, el Palau de Congresos i el Museu Guimet entre altres.
A partir del 2006 comença a ensenyar aquestes dos disciplines a París, França.

Ha gravat quatre CDs tant a Japó com a França.

Més informació a: http://www.myspace.com/hiharafumie

YOSHIE SAKAI

Concertista i compositora de koto. És especialista en arts tradicionals de Japó.

Porta més de 30 anys residint i ensenyant la cultura japonesa a Espanya. Fa més de tres dècades es va llicenciar en koto a l’Escola Miyagi de Ikua, Tokio, on també va estudiar shamisen (llaüt) i jiuta (cant d’acompanyament).
El 1981, any en que fixa la seva residència a Espanya, amplia els seus estudis de música occidental amb el piano, la flauta travessera i el cant.

Al llarg d’aquests anys, ha participat en nombrosos festivals, cicles, concerts i recitals per Espanya, França, Itàlia i Japó. Ha impartit conferències i classes magistrals en vàries universitats i centres educatius i ha composat música per anuncis comercials de la televisió.

A més d’aquesta intensa activitat musical en solitari, ha collaborat amb músics d’intruments tals com el shakuhachi, el clarinet, la flauta travessera, la guitarra, el violí, el llaüt àrab i el llaüt barroc, entre altres.

Ha gravat, junt amb altres especialistes, com a vocalista i instrumentista d’arpa antiga egípcia, la primera edició mundial de l’àlbum La Música en la Era de les Piràmides. El 2011 va sortir el seu primer àlbum de koto en solitari, titulat The Sound of Koto (事の調べ) gravat i produït a Tokio.

Més informació a: http://www.spainnetwork.com/yoshie

VIKA KLEIMAN

Vika Kleiman és ballarina improvisadora, professora d’educació somàtica (treball corporal conscient), professora de yoga y llicenciada en Psicologia. Es professora de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), on imparteix classes de consciència corporal, moviment i dansa per a músics.

El seu interès per l’estudi del cos l’ha portat a recórrer el món nodrint-se de diversos llenguatges del moviment. Des de Argentina a Japó, passant per USA, Portugal, Tailàndia, Índia i Espanya; on va estudiar: improvisació i creació, Feldenkrais, Alineació, Movimiento Autèntic, Sensopercepció, masatge Tailandes, Contact improvisation, Butohy body Weather. Es va formar en diferents estils de yoga (Ashtanga, Iyengar, Anusara, Nata yoga, el mètode de Yoga dinàmic i altres estils de hatha yoga) a Argentina, USA, Índia y Japó.

Ha ballat i ensenyat en diversos llocs d’Amèrica i Europa.
Resideix a Barcelona on ensenya, investiga i escriu desenvolupant una pràctica en constant transformació.

Més informació a: http://vikakleiman.blogspot.com

---

COMPOSITORS:

BENJAMIN DWYER

Compositor prolífic, guitarrista virtuós i investigador innovador, l’obra creativa i crítica de Benjamin Dwyer s’extén des d’una àmplia base de pràctica interpretativa i artística.

Dwyer ha donat concerts per tot el món i ha aparegut com a solista amb la RTÉ National Symphony Orchestra, la Irish Chamber Orchestra, la RTÉ Concert Orchestra, la Neubrandenburg Philharmonic Orchestra (Alemania), la Santos Symphony Orchestra (Brasil), VOX21, Vogler String Quartet (Alemania) i Callino String Quartet (UK). El seu nou CD (amb el quartet Callino), Irish Guitar Works, va ser publicat el mes de maig.

La música de Dwyer està profundament implicada amb el mite i el símbol, como per exemple en obres com Umbilical, Scenes from Crow (a partir de poemes de Ted Hughes) i el seu concert per a percussió—Rajas, Sattva, Tamas (sobre la filosofía védica).

Dwyer es membre escollit d’Aosdána i Associate of the Royal Academy of Music, London. Posseeix el PhD en Composició de Queen’s University (Belfast), i el MMus en interpretació de Royal Academy of Music (London), i el BMus (Hons) de Trinity College (Dublín). Benjamin Dwyer és Professor de Música al Middlesex University’s School of Media and Performing Arts.

Més informació a: www.benjamindwyer.com

JOSEP MARIA GUIX

Compositor, professor, divulgador i gestor musical. És llicenciat en història de l’art per la UAB i té el títol de piano (Conservatorl de Tarragona) i els títols superiors de llenguatge musical i composició (Conservatori de Badalona). També ha estudiat música electroacústica a la Fundació Phonos de Barcelona i a l’IRCAM de París (2002). Ha estat alumne de David Padrós i Benet Casablancas, i ha rebut classe i consell de Joan Guinjoan, José Manuel López López i Jonathan Harvey.
L’any 1995 va obtenir el X Premi Internacional de Composició Ciutat d’Alcoi de Música de Cambra i l’any 2000 el Premio SGAE Jóvenes Compositores.

Ha exercit com a professor al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona i a la UPF, també a Barcelona.

Des de 2007 fins el 2011 ha estat director artístic del festival de música contemporània “Nous Sons” a L’Auditori (Barcelona). Recentment, ha estat guardonat amb el Concurs “In nova música 2008” d’Andorra. (www.innovamusica.com)

Més informació a: www.josepmariaguix.com

MIQUEL OLIU

Format al Conservatori Superior de Música de la mateixa ciutat amb Antoni Besses que el quallifica de “pianista intelligent, refinat i profund” i a Anvers amb el pianista i pedagog Frédéric Gevers. Estudis amb màximes quallificacions i diversos premis. Ha rebut consells de Josep Maria Colom, Michel Béroff, i Paul Devoyon entre d’altres.

Estudia composició al Conservatorio Superior de Música de Aragón (Saragossa) sota la direcció de Agustí Charles, obtenint el títol superior el 2002. Posteriorment rep classes de Ramon Humet. Cursos d’anàlisi amb Carles Guinovart, Salvador Brotons, i Roy Howat.  Ha rebut consells de Josep Soler i Benet Casablancas.

Ha escrit obres tant per a instruments solistes, com per diversos conjunts de cambra i orquestra. Actualment, parallelament a la composició, desenvolupa la seva activitat professional en el camp de la pedagogia com a professor de piano al Conservatori de Vic (Barcelona).

FRANCES WHITE

Frances White compon música instrumental i electrònica.  Ha rebut distincions, premis, encàrrecs i beques d’organitzacions com The Guggenheim Foundation, The New Jersey State Council on the Arts, the  Cary Charitable Trust, the Copland Fund, Prix Ars Electronica, the Institut International de Musique Electroacoustique de Bourges, the International Computer Music Association, ASCAP, the Bang On A Can Festival, the Other Minds Festival, the New Jersey Symphony Orchestra, the American Music Center,  the Fromm Foundation, the MacDowell Colony, i the Djerassi Resident Artists Program.

Estàn disponibles dos discs compactes amb l’obra de cambra de White: Centre Bridge, al segell Mode, i In the library of dreams de Pogus Productions.  La seva música forma part de la banda sonora de tres pellícules guanyadores de premis de Gus Van Sant:  Elephant, Paranoid Park, i Milk.

White és estudiant de shakuhachi des de fa molt de temps, i aquest instrument exerceix una important influència a la seva pràctica compositiva.  Molta de la seva música està inspirada pel seu amor a la  natura, i les seves obres electròniques freqüentment inclouen sons naturals enregistrats en l’entorn de la seva llar, a New Jersey.

Més informació a: www.rosewhitemusic.com

ALEXANDRA GARDNER

La música de la compositora Alexandra Gardner ha estat presentada a festivals i sales de tot el món, incloent interpretacions a Aspen Music Festival, Warsaw Autumn Festival, Centro de Cultura Contemporania de Barcelona, The Corcoran Gallery of Art, Look and Listen Festival, Conservatory of Amsterdam, Beijing Modern Festival, The Library of Congress i The Kennedy Center. La seva música ha estat encarregada i interpretada per ensembles i músics com Percussions de Barcelona, ACME, SOLI Chamber Ensemble, Joshua Roman, Brian Sacawa, NOW Ensemble, Jenny Lin, Ne(x)tworks, i the Seattle Symphony.

Entre les distincions i premis rebuts per Gardner hi ha reconeixements de Meet the Composer, ASCAP, The American Music Center, American Composers Forum, the Mid-America Arts Alliance, Maryland State Arts Council, Vassar College, The Netherland-America Foundation, the Open Meadows Foundation, the Prix Ton Bruynel i the Smithsonian Institution. Ha estat compositora resident de the Atlantic Center for the Arts, Harvestworks Digital Media Arts Center, Liz Lerman Dance Exchange i The MacDowell Colony. De 2002 a 2004 va ser compositora visitant a IUA/Fundació Phonos a Barcelona, Espanya. La seva música està enregistrada a Innova.

Alexandra va estudiar a the Peabody Institute of The Johns Hopkins University (M.M.) i Vassar College (B.A.). Actualment resideix a Baltimore, MD (USA).

Més informació a: www.alexandragardner.net